Nit en blanc

De novo no hospital. Outra semán que toca pasar así o finde.
Tentando atopar unha viaxe barata na Internet. Sen rumbo definido. ¿Onde acabarei?
Onte, tarde con Ismael no concerto privado da Fnac presentación do novo disco. Incríble coma sempre. Esa voz, esa guitarra. Logo firmoume o Cd e a postal para P.
Hoxe pola mañá no colexio, perto da Vía Julia onde vive C. (chamareino algún día?).
Pola tarde, antes de vires a traballar merquei o cd de Amaral e andiven dando voltas pola Rambla de Catalunya detrás do regalo de aniversario de P. (Visita ó Dom incluida e tamén a túa tenda de comercio xusto, cabra). As tendas cheas de xente mercando regaliños para o día do Pai.

Nit en blanc (Gerard Quintana)
Una altra nit en blanc,
rondant per la ciutat.
A l´ombra es regateja,
el preu de la carn.
Són les tres,
ja no hi ha res obert.
No et dónis mai per vençut,
al cap d´aquest carrer,
qui gemega ja ha rebut,
això és el que em cou,
això és el que em cou,
això és el que em dol,
això és el que em cou.
Un gos bordant al vent en un portal de mal nom,
el tant per cent que no consta mai enlloc.
Són les quatres,
mantinc l´esperança,
de recuperar la fè,
no et facis il-lusions.
La nit és plena de llops,
això és el que som,
això és el que som,
això és el que em dol,
això és el que sóc.
La reconciliació,
un canvi de temps,
el cofre i el tresor,
el vellut de la teva pell,
són les set,
i encara estic despert.
I els carrers són més estrets,
una retirada a temps,
abans que surti el sol,
tu i jo,això és el que em mou.
És això el que em mou,
això és el que em mou,
això és el que em mou,
això és el que em dónes,
això és el que em dónes,
això és el que em cou,
això és el que em mou,
això és el que em cou.
Una altra nit en blanc,
rondant per la ciutat,
això és el que em mou.